Ara que tot s'ha acabat,
Que el meu esperit gosa
A tornar a mirar endavant.
Vull enterrar el meu passat
Que punxa com l'agulla
Que em va fer agonitzar.
Poder cridar ben fort
Al vent que em sento viu
I ser conscient del que esborrona
Veure com surt el sol cada matí.
He vençut la mort
I el que diran de mi.
Les ganes de viure que tinc
Fan que m'esclati el cor en mil bocins.
Després de palpar l'horror,
De viure tan depressa,
D'acariciar la mort,
Torno a sentir la il.lusió
D'amarar-me de vida,
I de fer saber a tothom
Que els meus ulls tornen
A brillar com el cristall.
Però aquest cop no és pas d'angoixa.
És veure'm tan feliç que els fa brillar.
He somiat les ales grosses d'un ocell.
Vull volar, ser lliure tant com ell.
I he fermat per sempre el maleït cavall.
El meu alè, la meva sang,
Tornen a ser tan tebis com abans