Cada cop,
cada cop la sents
directe al cervell,
sense poder retenir després
ni un sol instant dels millors moments.
Cada cop,
cada cop present,
fiblant-me la pell,
sense poder tornar a ser el mateix
després de la petjada que deix.
Cada cop,
cada cop volent
caure als seus peus,
ningú més pot fer-me sentir tan bé.
Crida el meu nom i me'l porta el vent.
Sols ella pot estirar el meu tren.
Cada cop,
cada cop corrent
pel meu pensament.
Sempre empaitant a contracorrent
la línia que marca el meu present.