Ja fa dies que et miro i no t'entenc.
Si vols que et sigui franc, no ets el mateix.
Hagués jurat que, ara fa un temps,
Sabies qui eres realment.
Sempre tan estirat, tan imponent,
Convençut de saber què estava bé,
Despreciabes tot allò que tu trobaves diferent.
Roba cara i combinada dels turmells a les orelles.
Tot semblava poca cosa al teu costat.
El teu nivell era tan alt, marcant una barrera...
És ben estrany
Que has fet bandera del que abans
Havies estat renegant.
És estrany.
Portes roba tirada ultimament,
D'una marca triada al corte inglés,
I et despentines al davant del mirall cuidadosament.
T'ha durat la dignitat molt menys del que dura un diari.
Tot allò que et feia angúnia, ara és de llei.
Vols viure autènticament a cop de talonari...
És ben estrany
Que has fet bandera del que abans
Havies estat renegant.
És estrany.