Desterrats a un paradís sense esperança,
exiliats de tota possibilitat
de tornar a veure com,
només per un instant,
tancant els ulls
el món brillava
al nostre voltant
i no teníem por.
Estàvem junts,
no voliem fer-nos grans,
érem amics.
Ni un adéu volíem dir-nos sense creure
que mai més ens tornaríem a trobar,
ni que el vent d'altres terres
ens podria separar.
I, tancant els ulls,
el món girava
al nostre voltant
i ja en teníem prou,
ens era igual,
no volíem fer-nos grans,
érem amics,
jo i els meus amics.
Vàrem néixer amb la incertesa dels seixanta
i he tornat a veure allà on els vam deixar.
Què n'hem fet d'aquells dies que,
només en un instant,
tancant els ulls
el món girava
al nostre voltant
i ja en teníem prou,
estàvem junts,
no volíem fer-nos grans,
érem amics.
Jo i els meus amics
ens hem fet grans.