En un temps perdut dins de la foscor
deien els antics: " No hi haurà més
res per dir. Rèquiem pel món
serà el preu que pagarem."
S'obriran els cels. S'obrirà l'infern.
Llançarem un crit i morirem;
un sol crit per tot el món;
un sol crit ple d'odi i por.
Seran temps, sí,
de dolor, deia el llibre.
Cauran dents de foc sobre el nostre cos
mossegant tot el que és viu.
Com la serp mata l'ocell
per que sí, traïdorament.
Sempre serà nit, morirà el gran sol.
Mar i cel ben junts per fi.
La foscor ... Foscor i tenebres
regnaran sobre el destí.
Seran temps, sí,
de dolor, deia el llibre.
Però ja fa segles que són morts els savis.
Ja no hi ha llibres que ens parlin d'un fi.
Tot s'ha perdut dins la gran llegenda,
llençol d'uns déus que no van existir.