La teva buidor mutant,
mostrant-me infinites versions,
del no res.
De l'ombra d'una caricia
hi ha l'oasi que nosaltres hem robat del teu desert
Mira el no res, com gira
mira el no res, com vola.
Ara s'ofega sota una pluja salvatje,
i llavors crema sota un sol de justícia.
Té el gust intens d'una maduixa,
o l'amargor d'una altra causa perduda.
Es tot allò que es precipita, que es traba o que floreix.
El missatge al mòvil que se t'oblida.
La teva buidor mutant,
mostrant-me infinites versions
del no res.
Samatancda, Tumbuctú, Marraqueix, Las Vegas, París o Londres.
Que té la forma d'un vaixell,
aquell núvol, que pasa.
Una familia es consola agafant-se de les mans.
Heu sentit com xiscla la cafetera.
Deixa-la dormir que la pobra bèstia somia.
Un no res, que es somni.
La daurada buidor d'una,
duna al sól ponent del teu desert.