Més que la meva sang,
més que tot l´or d´un banc,
més que saber cridar,
més que poder plorar.
Tu ets molt més important.
Més que poder somiar,
més que saber oblidar.
No canviaria res per poder despertar,
i que m´estiguis mirant.
No, no, no tinguis por,
desitjar-me no és dolent.
No cal que diguis res,
que el què vulguis ja ho faré... jo ho sé!
Més que la meva sang,
més que poder saber
el que hi ha al més enllà,
doncs no m´importa gens.
El que passi demà,
si et tinc al meu davant,
res no m´importarà.
I és que la veritat,
que mai no existirà,
no m´importa ja tant
com tenir-te al costat.
Mai vaig saber esperar,
i és que no em sé aguantar.
Si tu vols i jo vull no has de fer-me patir,
no ho deixem refredar.
No, no, no tinguis por
Més que tot l´or d´un banc,
més que mai fer-me gran,
més que poder saber qui seré d´aquí uns anys.
Més que no saber odiar,
perquè com estimar
tu ja m´ho has ensenyat.