Iaiaiaiaiaiaiaia...
El peu apreta el fre tan fort però derrapo, l'arbre es va acostant
com els teus llavis apropant-se a mi, és impossible escapar d'aquí.
Les mans intenten girar el volant, les ulleres volen endavant,
i falta tan poc per el petó que farà que xoquem tu i jo.
Primer es comença a doblar el capó i veus com l'airbag surt poc a poc,
ets com un àngel que em ve a salvar, les teves plomes no em faran mal.
Però el cel es trenca en cent mil trossets i l'impacte és tan brutal,
els teus llavis no fan tan mal, però mosseguen i també fan sang.
Iaiaiaiaiaiaiaia...
I veig la iaia al seu silló, ella escolta cançons que faig jo,
i els meus pares a punt per dinar, i el meu germà que em ve a buscar.
Tot és tan blanc, una llum clara, al meu davant,
per sort tot d'una és al final la mà d'un àngel que m'ha salvat.
Iaiaiaiaiaiaiaia...