Com el tren que se'ns escapa,
com el full que es queda en blanc.
La mirada perduda,
sovint l'amor canvia el pany,
buides les butxaques,
algun tresor al cor.
Sense voler res més que ciutat en ciutat,
seguint qualsevol rumb,
sense aturar-te massa temps,
per por que el temps digui prou.
Sempre darrera un àngel,
sempre lluny com la llum,
la teva casa és una passa,
la següent la salvació.
Passa la vida,
neixerà un altre sol,
el camí és tan estret
é s llarg per fer-lo a peu.
Hi ha massa lloc per el dolor,
massa poc per tenir por.
Caus, t'aixeques, tot s'hi val,
tots som iguals, tots som estranys,
plata, seda, or i diamants,
tot és tan buit, tot brilla tant,
passa la vida,
s'apaga un altre sol,
passa la vida,
neixerà un altre cop.