Asseguda al costat d´un llit estrany
Ella es mira
D´una capsa cansada de guardar
Fotografies
Les mirades d´uns nens que riuen, ben aferrats
A una dona amb la fesomia que de seguir li és familiar.
Cap al tard quan baix van arribant
Les visites
Ella posa la ràdio forta i fa
Com qui té amigues.
El fill gran la trucaba, però ara ella no hi sent;
La petita amb tanta canalla no té temps.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per nadal
Reuma i soledat
Com cada any.
Amoïnada perquè no troba enlloc
Les sabatilles
Pensa que necessita més petons
I menys pastilles.
En veu alta recorda coses i parla amb ell
Que l´escolta des de la vall del riu vermell.
Gent gran,
Procura no fer nosa,
Tirant amb poca cosa.
Els reis els portaran per nadal
Reuma i soledat
Com cada any.