Els Amics de les Arts - L'Hivern (Que la Van Abduir) 歌词

jo mai hagués dit que en una cabana
es podria ser tan feliç
el sol al matí, l'olor de la fusta
allà on la mandra no es pot compartir.
semblava que el temps no se'n recordava
que ens havia perdut allí al mig
el món es podria haver acabat així.
mai he vist res tan clar.
recordo la nit, es com si fos ara
una finestra es va posar a vibrar
a fora un soroll que se'ns acostava
"Què serà?" I dins la fosca, tot d'una
prop del tronc d'un vell pi
una columna de llum s'enfilava
van callar tots els grills.
"Em venen a buscar", va dir
la llum la va envoltar.
un peu desengantxant-se en mig del bosc
(mai he vist res tan clar)
un cos que s'enlairava a contrallum
a poc a poc fins a tornar-se ocult.
i quan es va acabar
aquella nit el cel, era gran.
el cel era gran, molt més gran, que cap altre.
el cel era gran, molt més gran.
el cel era gran, molt més gran, que cap altre
el cel era gran, molt més gran.
no et pots imaginar com d'estrany
ha estat aquest matí trobar-la
en un parc, ronxava un nen.
hagués reconegut aquell posat
a deu mil anys de distància
i el seu gest de quan es posa bé els cabells.
i m'hi he anat acostar,
reconstruint l'instant.
el cel la va xuclar univers enllà
(mai he vist res tan clar)
tenia mil preguntes al cervell
fotent-se hòsties per sortir primer.
quan ella s'ha girat,
només li he dit:
"l'hivern va ser llarg".
l'hivern va ser llarg, molt més llarg que cap altre
l'hivern va ser llarg, molt més llarg.