Escarxofada al sofà davant del televisor,
Respires banalitat respires abducció.
Tot allò que t'hi expliquen no te res a veure amb la teva vida.
Penses què diferent soc de l'altra gent.
Penses què sola que estic,
Què sola que estic!
I surts al balcó a prendre l'aire i penses:
Què sola que estic!
De cop i volta al balcó de la casa del davant,
s'obre i surt un noi amb cara d'estar angoixat.
Acaba d'apagar la tele i ha sortit a fer un cigarret
i d'un rampell ha estampat el comandament a baix al carrer.
I pensa què sol que estic,
Què sol que estic!
Fa tota la cara d'estar pensant:
Què sol que estic!
El noi en veure que ha descobert allò que estava buscant,
la vostra mirada s'ha anat convertint en complicitat.
Dues cases més enllà s'obre una finestra travada
i surt algú buscant aire fresc i el troba quan el veieu.
Baixeu a baix a la plaça i en posar-vos a parlar
coincidiu en el diagnòstic i en quins són els seus causants.
No teniu la panacea però teniu el fonamental:
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.
l'un te fil, l'altre te agulla i l'altre ull fi per apuntar.