Dolor dins meu és el que hi ha...
Enyor d'un temps de sorra i mar...
Temps d'il.lusions que jo vaig fer malbé.
Temps que tots dos no podrem tenir més.
Quina immensa buidor he aixecat a dins meu,
entre quatre parets, sense un perquè.
Aparcant la vida com un cotxe vell,
deixant que els dies l'omplin tot de rovell.
Qui em ven il.lusions?...
La mort potser sigui el remei.
Marxar ben lluny.
No veure més que les manyagues que tu fas
no són per a mi.
Paraules crues.
El meu nom proscrit.
Quina immensa buidor...
Qui em ven il.lusions?
Qui tindrà resposta al perquè?
Mercaders de somnis confusos.
Cares sense nom, ulls ni cor.
He pogut fer l'amor amb la reina fortuna.
He pogut fer l'amor amb la llum de la lluna.
Però no. No sé el lloc on seràs tu.
Però no. No ho sé. Fa temps que t'he perdut.
He pogut fer l'amor dins palaus i entre runes.
He pogut fer l'amor amb mil dones o amb una.
Però no. No sé el lloc on seràs tu.
Però no. No ho sé. Fa temps que t'he perdut.