La sang dels inocents
omple la seva copa d'or
assegut al tron dels manaments
mentres el món s'omple d'horrors
Els cants no surten ja dels pits
La terra s'obre sota els peus
No hi ha qui el pari
No té nom
Rostra del fred
No hi ha qui el pari
És la mort
La ombra estesa sobre els camps
fa que l'aser perdi calor
Anells que lliguen
encès de ràbia com un gos
Mentres laments sonen llunyans
És l'agonia dels mortals
No hi ha qui el pari...
La ballarina sense cos
despulla d'ànimes el món
deixant les armes en el camp
com creus malfetes sense nom
I així no quedarà un record
Només les llances i un vell tron
No hi ha qui el pari
No té nom
No hi ha qui el pari
És la mort.