Neix la nit I el dia al mateix temps
Mig cel de sol, mig cel de lluna
Neix la nit I el dia al mateix temps
Mig món de sol, mig món de lluna
I si la pell la tinc al sol
L’ànima la tinc a la lluna
I si estenc les ales al sol
Planejaré I m’enlairaré fins a la lluna
Volant… volant
I des del cel veig el mercat a la ciutat
Sento molt fluix tot l’enrenou, tot queda lluny
I des del cel veig el bosc I el riu I em deixo caure
He vist la lluna allà al fons, he vist la lluna de cap per avall
He vist la lluna a les muntanyes I als boscos a ple dia
No em calia pas volar per trobar-la I abraçar-la
Em deixo caure al paradís, en aquest món
No cal volar per ser lluna, no cal ni somiar
Volant… volant
Sovint la lluna és tant a prop que cal volar per trobar-la
Tenim el paradís tant endins que cal sortir per entrar-hi
Tancats els ulls, tancat el cor, no veiem ni endins ni en fora
No coneixem el món d’allà fora ni el que tenim dins
Tancats en nosaltres mateixos gairebé no ens coneixem
Tenim els sentits rovellats, l’òxid del temps passa factura
No hi ha escoles per als psiconautes I és una festa que sigui així
Anem de viatge, tot volant, sortim de mare I que el vent ens porti!