La nit s'acosta, besa I se'n va
Potser somies un dia clar
Potser l'esperes, ja tornarà
Devers capvespre es farà anunciar
Si ve amb la lluna, clara serà
Que quan és fosca tremeix la mar
Quan venç el dia, primer combat
Perd la batalla de claredat
La nit s'emmotlla a cadascú
Per uns silenci, per altres por
Jo me l'estimo, no ho sap ningú
En el silenci hi ha més tendror
Fidel als astres, dona del cel
L'alba gelosa cada matí
La foragita, nocturn duel
I neix un dia d'avui I ahir
Этот текст прочитали 128 раз.