Potser caldrà oblidar-ho tot
per tornar a començar,
les estones viscudes
són reflexes del passat.
El temps dóna la raó
a tots aquells que mai
van creure en la derrota
i no van abandonar.
Arribarà algun dia
començarem a envellir
però ho farem amb el puny enlaire
enfrontant el nostre destí.
Només crec en nosaltres,
en el què hem fet,
en el què hem escrit
que el temps passa de pressa
però les paraules no tenen fi.
Hem estat a dalt de tot
i hem tornat a baixar,
des del primer dia
hem rigut i hem plorat,
n'hem passat de totes
i això encara no ha acabat.
Tot el què hem fet
mai caurà en l'oblit.
Per més que ho intentin
ningú ens mourà d'aquí.
Potser caldrà oblidar-ho tot
per tornar-ho a intentar,
les hores passades ja mai tornaran.
Hem passat per tot arreu
sense poder descansar,
per camins i dreceres,
sense saber on hem anat.
Però si algun dia
creus que ja hem arribat,
no deixis que t'enganyin
que això no és veritat.
No hi ha terra promesa.
No existeix el paradís.
Només la nostra terra,
la que tu i jo hem compartit.
Hem estat a dalt de tot
i hem tornat a baixar,
des del primer dia
hem rigut i hem plorat,
n'hem passat de totes
i això encara no ha acabat.
Tot el què hem fet
mai caurà en l'oblit.
Per més que ho intentin
ningú ens mourà d'aquí.