Qui tha vist i qui et veu quina cara!
Empaitaves la sort pels carrers
i ara et mires la gent des dalçada,
oblidant el que un dia vas ser.
No timporta quan cauen els altres,
trepitjar-los tampoc (mai) tha fet res,
si amb això has pujat les escales
que than dut a posar-te el llorer.
Quan tot tibat
et gires i ten vas,
la conversa satura darrere el teu pas
i algú et recorda una dita popular:
Poll ressuscitat pica més que cap.
Has canviat els valors que tenies,
la justícia pel culte als diners,
i ara jugues a golf amb harpies
que controlen els bancs i el poder.
Cap al vespre arribes a casa,
la canalla i la dona als teus peus.
Sempre trobes la taula parada,
aqueix món que hi ha fora ni el veus.