Aquesta és la vida que visc,
Aquest és el món que jo veig:
Sound system precari, el so del proletari,
Vius a l'extraradi, de qualsevol barri.
El foc de paris ja està aquí,
De nou ho encendrem per la nit,
Cridant les paraules que criden justícia.
Justícia dels pobles pels pobles que trien,
Que trien la veu per triar,
Que trien la lluita endavant.
Parlem una llengua que és universal,
Parlem amb la llengua del poble aixecat:
Insubmisos, insubmises.
Coratge d'acer, obrers del metall;
El foc de l'orgull, orgull del metall.
Som irreductibles, això som I això serem, ho hem demostrat.
Som irreductibles, això som I això serem, no canviarem.
Mai canviarem.
Mirant els carrers ho sabrem,
Podrem comprendre el perquè:
Caixes d'estalvis que mai no tindrem,
Drogues I atur; el nostre futur.
Hi ha fossars sencers com ciutats,
I ciutats que semblen fossars.
Ens roben la vida I no ens deixen més,
Res més que el no res, repressió només.
Cadenes I murs aixecats,
Justícia podrida, ja ho saps,
Tanquem casals, obren presons,
Escolta la veu de les noves cançons:
Amnistia, amnistia
No tornen enrere.
Visca la terra antifeixista!