Vint anys gemegant,
fent de l'angoixa el nostre cant.
Vint anys gemegant,
sentint les llgrimes coll avall
i el cansament en caiguda lliure dins el cos.
Estem tan acostumats
a predicar al desert
que ni la sorra als ulls
ja no ens fa cap mal.
Dins del pou dels pensaments
cavarem la nostra tomba,
que ning ens busqui l'ombra,
no ens la trobar.
No, no buscarem nous camins.
No, no buscarem noves maneres.
No, no buscarem causes eternes
ni buscarem cap parads.
Noms farem senyals de fum
per als qui encara hi vulguin veure.
Predicarem la religi
per als qui encara vulguin aprendre.
I ofegarem les queixes
dels malalts de malenconia
trinxant malmeses i velles canons
fetes d'encenalls.
Ni tan sols queden museus
on vulguin dissecar-nos,
ni tan sols queden canons
excitants per masturbar-nos,
ni tan sols ens queda enlloc
un rac per amagar-nos.
Deixeu-nos morir en pau.