Els polítics del país
estan ben encaparrats
en dividir Catalunya
en dues comunitats:
entre blancs clars i blancs foscos,
entre europeus i africans,
entre polacs i xarnegos,
entre moros i cristians.
Hi ha dos partits antagònics,
hi ha dos líders enemics.
Tota la seva doctrina
és l'antagonisme de si.
Mentre els votants es barallen
per quin dels dos té raó
ells compateixen la taula,
la cassola i el porró.
Aquesta gent el que voldria
és mantenir-nos dividits,
no pas per ideologia,
sino per on som parits.
Però l'única diferència
que cal en compte tenir
és entre poble i burgesos,
opressors i oprimits.
Entre un port i un feixista
la diferència és de pes:
del porc tot s'aprofita
i de l'altre no se'n treu res.
Però també tenen semblances,
i quelcom a compartir:
tant al porc com al feixista
li arriba el seu Sant Martí.