Ja som Nadal. Ha passat un altre any.
Els carrers s'il.luminen, mudats anuncien
que és Nadal. De nou a taula enguany
famílies reunides destapant somriures.
És Nadal.
Però un estel apagat
d'algú ben a la vora
que ha de brindar a soles.
S'estarà tot el dia al sofà
tan sols en companyia de fotos antigues,
recordant els que se n'han anat,
se li entela la vista sempre que les mira.
Fan tant mal
sentir els del pis de dalt...
Mentre ningú consola
un cor vell que grinyola.
El Nadal no és ben bé igual
quan la nostàlgia apaga la màgia
sense algú al costat.
I, en soledat, sent alegria per un instant
veient les cares de tants infants
il.lusionades perquè és el dia de Nadal.
Li costa tant entendre el seu voltant...
Però a força de coratge va omplint el paissatge
amb cabells blancs reflectits al mirall.
Cada un és una imatge del seu llarg viatge.
S'ha passat
mitja vida pencant.
Trampejant l'altra mitja
espera el seu dia.