Ara que em reposa el cap sobre la teva falda
i que em sento tan segur i valent.
Ara que em puc veure viu dins la teva mirada,
vull que el temps ja no es bellugui més.
Digue'm que és veritat que hi ha una llum quan tot s'acaba.
Fes-me creure meu el firmament.
Jura'm que tot el que estem vivint no és un miratge
que es pot fondre en qualsevol moment.
Si tu ets la llum del dia, guia'm.
Fes-me riure i digue'm
com la lluna reventa d'enveja quan ens mira.
Dóna'm un glop de vida,
ensenya'm com camines.
Vull seguir-te, i fixa't
com el meu alè rebifa.
Si per mi la vida no ha estat un camí de roses,
si no he conegut més que l'horror.
Si no he tingut mai ningú per compartir les coses
i he hagut d'empassar-me sol les pors.
Si no dic t'estimo tan sovint com esperaves,
no creguis que és per manca d'amor.
I si no em desfaig entre els teus braços i estic aspre,
és la por d'ofegar-me de nou.
Si tu ets la llum del dia, guia'm...
Digue'm que ara no ho perdre tot com tantes vegades.
Agafa'm i apreta'm fort
que no vull que em tornin a tremolar les paraules,
que em desperti més aquest malson.