Va ser a la tardor de 1707
I encara volen cendres
pels mateixos carrers,
les classes populars contra les tropes del rei
les pedres ho recorden quan avui les prenem.
Avui com ahir, avui com demà,
el mateix camí, el mateix combat.
Va ser la primera dels anys
que hem viscut
i encara veig com brillen
avui els teus ulls.
Quan prenem els carrers ,
Escenaris d'un temps,
Revoltes que han tancat
les ferides dels teus punys.
Avui?
Tot el que has viscut,
Tot el que has cregut,
A dins dels teus ulls,
A dins dels teus punys.
I la nostra revolta
mai no podran aturar,
els nostres punys alçats
mai no podran abaixar,
els nostres somriures
mai no podran esborrar,
la nostra actitud
sempre serà de combat.
I mai no deixes mai
de lluitar contra el poder,
Mai no deixes mai
de plantar cara al poder.
Ahir, avui i demà
sempre contra el poder!