Ja és dissabte a nit, aquí estic molt avorrit, la tele no vull mirar,
me fotré un pot de colònia per si cau alguna noia i cap a Lleida a trionfar.
Com que estic tan atractiu la que no vajo amb ull viu avui segur picarà.
No estic pas per tonteries, totes les dones em miren amb un somriure especial.
M'atanço cap a una noia amb els pits de silicona de tan grans i ben formats,
quan hi vaig anar a parlar ella em senyalà amb la mà i rient em va cridar:
Apuja't la bragueta que se't veu la cigaleta,
apuja-la cap dalt que se't veu tot lo pardal.
Ai quina vergonya, si la gent em fa la conya
no els podré mirar, noi aquí no es pot badar.
Avergonyit i atordit per lo que m'havien dit a la colla em vaig trobar
i per ofegar les penes em vaig inundar les venes de l'alcohol que vaig mamar.
I a la desena cervesa m'apretava la bufeta i me'n vaig anar a pixar.
Apuja't la bragueta que se't veu la cigaleta,
apuja-la cap dalt que se't veu tot lo pardal.
Jo ja m'ho pensava, si que n'avançava,
no és pot córrer tant, si no tens lo cap ben clar.
I és que la vida té aquestes coses i les sorpreses mai vénen soles,
i és que quan passa t'ha de passar, no t'hi capficos deixa-ho estar.
Una noia molt bufona, una mica calentona, amb la colla ens vam trobar,
anava molt sortideta i vam fer la pensadeta, mos la vam voler emportar.
Jo vaig ser l'afortunat d'aquell segur desenllaç, jo amb ella me'n vaig anar.
Baixa't la bragueta que et veuré la cigaleta,
aparta't el camal que et vull veure lo pardal.
Per fi, ja era hora que anés bé alguna cosa
però va resultar que allò era un txaval.
I és que la vida té aquestes coses i les sorpreses mai vénen soles
i és que quan passa t'ha de passar, no t'hi capficos deixa-ho estar.
Apuja't la bragueta que em veuràs la cigaleta,
apuja-la cap dalt i em veuràs tot lo pardal,
vaig apretar a córrer, me la vaig treure de sobre
i des d'aquell any me diuen lo Pardal.