El meu xicot no és molt alt,
té massa panxa i poca patilla,
però té un encant especial
i és que sempre em fa riure.
Ja sé que és un noi molt normal,
no té els ulls clars ni un xalet a les Illes,
però em mira i em sento important
i a més em fa riure.
Quan sóc sola a casa
i el silenci em rosega per dintre,
arriba i m'abraca
i a l'instant ens portem com dos nens petits,
un damunt de l'altre estirats al llit,
vull resseguir el seu somriure amb els meus dits.
Baixem abracats fent merder,
ens fotem de les dones que ens miren,
ens anem grapejant pel carrer,
ens besem i ens ve el riure.
Quan sóc sola a casa
i el silenci em rosega per dintre,
arriba i m'abraca
i a l'instant ens portem com dos nens petits,
un damunt de l'altre estirats al llit,
vaig resseguint amb els dits el seu somris.
Ja sé que no és sempre un bon jan,
té els seus rampells i les seves manies,
però se perquè l'estimo tant
perquè sempre em fa riure.