Quan l'angoixa et cremi per dintre
i la vida et fugi de les mans.
Quan m'ofegui la melangia
veient com passen els dies
sense deixar cap senyal.
Quan no quedi esma per riure
i sovint em trobi dissipat.
Quan costi empassar la saliva
com si un puny ben apretat
tingues el meu cor escanyat.
...No vull caure al forat.
Cap al desembre
glaç al meu ventre.
Amagada a la foscor
sempre hi ha una escletxa de claror.
Si he volgut cridar i esgolar-me
i en provar-ho m'he ennuegat.
Quan fa dies que tot espanta,
i no sóc ni la meitat
d'aquell que un dia havia estat.
Vull mirar cap amunt i no veure cap cel
de raons que m'entelen el seny.
Només vull veure com surt el sol al matí
i sentir com m'escalfa la pell.
...Omplir cada moment.
Cap al desembre
glaç al meu ventre.
Amagada a la foscor
sempre hi ha una escletxa de claror.