Despertem, dalt d'un pi, com ocells a dins la nit.
Et regalaré el que tinc, el desig; que potser demà no vinc,
que potser demà no hi sóc...
Enlloc hi és tot, amb poc pots fer,
amb una banyera i dos xiclets construirem un coet,
perquè ens porti lluny d'on som, per tenir clar d'on venim,
per tenir clar el que tenim.
Abraçats, entregats a l'imprevist.
Vivint sense el temps, travessant la llum.
Dins el tot, prop de mi, camino el que em fa sentir.
Sóc feliç, de veritat, sempre que et puc fer feliç.
Tenim una vida que no és fàcil però que és nostra,
per començar-la per la teulada,
deixant passar els dies per la finestra,
dormint al sostre, perseguint estrelles.
Sabem que ens desborden les coses boniques,
més enllà del bé i el mal ens fan sentir lliures.
Amb una engruna ja en puc tenir prou,
si en la veritat començaré de nou.
Abraçats a l'imprevist, vivint sense el temps.
Travessant la llum, sense pensar en res.
Hi ha mil coses més que les que pensem.
Quan sortim de dins és quan ens trobem.
Vivint la vida perquè sí,
i no ens caldrà tenir un motiu.
Tenim el cel per tu i per mi,
tenim les ganes de seguir.