A les nits del poble que dorm el demà
que calla i espera el que ha d'arribar.
Als matins de boira que llauren els camps
D'antigues cadenes que no vam segar.
Als vespres de pluja que plenen ciutats
De cares callades i cors inundats.
En l'antiga llengua d'on vam heredar
De cada paraula un món per triar.
Als teus ulls de vidre que m'estan mirant.
Al teu trist somriure que estàs ofegant.
Obrim tots els fronts, alcem les cançons,
Només l'esperança pot vèncer la por.
Tornen temps difícils, tornen temps de por.
Tornen temps de lluita, de ràbia i amor.
A les nits del poble que dorm el demà
Que calla i prepara un nou despertar.
Als matins de boira que llauren els camps
De braços que sagnen de tant d'esmolar.
Als vespres de pluja que plenen ciutats
De cares que porten l'hora del combat.
En l'antiga llengua d'on vam heretar
De cada paraula un món per guanyar.
Als teus ulls de vidre que m'estan mirant.
Al teu trist somriure que estàs ofegant.
Obrim tots els fronts, alcem les cançons,
Només l'esperança pot vèncer la por.
Tornen temps difícils, tornen temps de por.
Tornen temps de lluita, de ràbia i amor.