Correrem descalços sota un cel de mil estreles
A les nits d'hivern de pluja i fred
Sentirem la fúria corrent per les nostres venes
L'emoció salvatge contra el vent
Encendrem fogueres amb la ràbia i la tendresa
Que durem gravades sota el pit
Clavarem les mans a les arrels d'aquesta terra
Tot és el coratge de seguir sentir-nos vius.
Creuarem els pobles amb les finestres obertes
Els somriures nuus sota el sol roig
Estendrem revoltes quotidianes i senzilles
Amb l'amor que ens crema dins del cor
Viure'm l'esperança dels qui lluiten cada dia
Correm punys units per un embat
Omplirem carrers amb les riuades d'alegria
D'on és el coratge de guanyar la nostra llibertat.-