Cançoneta prescindible,
no acabarà amb cap feixisme,
ni farà caure el govern.
Tampoc n'esperis amor etern.
Ni tant sols és solidària,
no fa protesta, ni en té ganes.
Poc que vol un món millor,
ni li interessa el desamor.
Nomès volia sortir del calaix
perquè una veu la faci seva
i amb un to ni alt ni baix
algú enceti una cantarella.
No es pot convertir en un himne,
ni busca un país més lliure,
se li'n fot estiu o hivern
i si encara ens estimem.
En té prou si algú l'escolta,
i en acabat, si vol que xiuli.
Cercarà per un moment
complicitat entre la gent.
Tant se val si no emociona.
No li doldrà si no us agrada.
Esperant en un racó
es farà vella la cançó.
Dieser text wurde 162 mal gelesen.