Tres o cuatre gotes delatant pluja de nit
Filtren el sol per la finestra
Guaito com reposes nua des dels peus del llit
Amb un pusat ple de tendresa
Oh, cuantes nits acaronat els teus dits febles
Oh, quans matins, com el que ara tinc
Tebi com un fil de roba
Amagats de tanta gent que parla
Teixim certeses amb la mirada
Som tan lluny d'aquell suroll salvatge
Que ens feim entendre sense paraules
Dos o tres cabells mendrosos pinten els cuixins
Amb el color d'aquesta tarda
Sento com camines pel so dolç del teu vestit, que entre les cuixes et delata
Oh, quans matins entrallaçant-nos com de pedra
Oh, quantes nits com la que ara tinc
Tèbia com la llum espelma
Amagats de tantes veus estranyes
Amb els silencis omplim paisatges
Més enllà d'aquest suroll tan aspre
Que ens fem entendre sense paraules
Amagats de tanta gent que parla
Teixim certeses amb la mirada
Som tan lluny d'aquell suroll salvatge
Que ens fem entendre sense paraules